Hola a totes, aquest dies he anat molt enfeinada amb el tema de les PACS de la UOC, s´acaba el semestre i tot es fa costa amunt, bé aprofit aquesta entrada per penjar alguns documents que ens puguin ser interessats, bé jo penjo el meu model per fer el programa anual d´adudició i llenguatge:
NOM:
DATA DE NAIXEMENT:
NIVELL I GRUP: CURS 2009/2010
PROGRAMA D´AUDICIÓ I LLENGUATGE
I) CAPACITATS PRÈVIES
1. Realitzar una correcta respiració.
2. Bufar material divers.
3. Reproduir les pràxies bucofonatòries.
4. Discriminar sons del medi.
5. Discriminar els fonemes de la llengua.
6. Desenvolupar l´atenció i la memoria auditives.
II) FUNCIONS COMUNICATIVES
1. Regular l´acció dels altres.
2. Respondre i formular preguntes.
3. Descriure escenas reals i imaginàries.
4. Relatar experiències seqüenciadament.
5. Contar històries senzilles.
6. Participar en converses de grup.
III) NIVELL FONOLÒGIC
1. Articular adequadament tots els fonemes.
2. Pronunciar correctament els sinfons, síl.labes trabades i inverses.
3. Rehuir o eliminar els processos de simplificació sil.làbica, substitucions i assimilacions.
4. Regular la intensitat de la veu, l´entonació i el ritme.
5. Generalitzar al llenguatge espontani tots els aprenentatges.
IV) NIVELL MORFOSINTÀCTIC
1. Comprendre i expressar oracions simples.
2. Compredre ordres senzilles.
3. Comprendre ordres complexes.
4. Comprendre i expressar oracions complexes (coordinades i subordinades)
5. Comprendre la idea central d´un conte i respondre a preguntes sobre el mateix.
6. Utilitzar les marques de masculí, femení, singular i plural i establir les concordances adients (gènere i nombre).
7. Utilitzar diferents temps i persones verbals amb concordança.
V) NIVELL SEMÀNTIC
1. Ampliar el vocabulari comprensiu i expressiu referit a objectes, persones,
animals, accions, qualitats i relacions.
2. Comprendre i expressar els conceptes bàsics espacials, temporals i de
quantitat.
3. Comprendre i expressar definicions d´objectes per l´ús.
4. Classificar i anomenar paraules segons categories semàntiques.
5. Relacionar conceptes per similitud, complementarietat, etc
V) LECTURA I ESCRIPTURA
1. Reconèixer visualment i auditivament algunes grafies.
2. Establir relacions correctes i sòlides so- grafia.
3. Discriminar visual i auditivament les grafies.
4. Llegir paraules amb un sol cop de veu.
5. Millorar el ritme lector.
6. Comprensió lectora.
7. Assimilar les nomes ortogràfiques de les grafies.
8. Introduir o consolidar la lectura i escriptura en lletra lligada.
Antònia Maria Rosselló Garau. Mestra d´audició i llenguatge
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE DINS L´ÀMBIT FAMILIAR
ResponderEliminarORIENTACIONS PELS PARES
-Donar conversa en situacions en les quals no hi hagi tensió, sempre hi ha alguna cosa que comunicar als postres fills.
-Escollir el moment més adequat.
-Parlar lentament, amb entonació clara i frases adequades a l´edat.
-Oferir un model de llenguatge correcte, sense cridar, no utilitzar diminutius.
-Aprofitar qualsevol moment per ensenyar-li paraules noves.
-Parlar emprant un llenguatge adequat mai més infantil.
-No interrompre quan està expressant alguna cosa.
-Donar importancia al contingut d´allò que comunica.
-No potenciar les dificultats de pronunciació.
-Expressar fórmules de relació social: saludar, donar les gràcies, demanar, acomiadar-se.
-Respectar les produccions espontànies de l´infant sense dir-li que està mal dit, posteriorment donar-li el model correcte.
-No avançar allò que l´infant vol dir, i deixar-li que faci tota la producció.
-Mantenir el contacte ocular.
A LES SESSIONS D´AUDICIÓ I LLENGUATGE ES TREBALLEN ELS OBJECTIUS DELS SEGÜENTS BLOCS:
ResponderEliminar-FONETICA I FONOLOGIA:
És una dimensió que es treballa més intensament amb els alumnes més petits. Consisteix en treballar les vies d´entrada i de sortida dels sons (oïda i boca), així com la mobilitat dels organs que intervenen en la parla. Aquest tipus de treball es freqüent amb els alumnes més petits ja que tenen més capacitat per discriminar, assimilar i introduir sons en el seu llenguatge que fan de forma incorrecta o que no fan.
-VOCABULARI
Es treballa a través de camps semàntics a través dels quals els nins van incorporant noms d´objectes, persones etc. Amb els alumnes més petits es treballen termes que tenen un referent físic o vivencial molt foro (objectes, persones, llocs, estats d´ànim), amb els més gran es treballen termes que son necessaris per poder construir un llenguatge més ric: sinònims, antònims, comparacions, referències posicionals…
-ESTRUCTURA DE LA FRASE, DISCURS NARRATIU I DESCRIPCIÓ
És un aspecto treballat dintre de l´àrea de gramàtica de les llengües. A través d´exemples i de les aportacions dels alumnes amb referents visuals es treballen diferents estructures (dintre del seu nivell) per que puguin construir un llenguatge més variat, i eficaç.Amb els alumnes més petits es treballa la frase simple ja que acostumen a canviar de lloc els elements i a ometre preposicions, articles etc. Amb els alumnes més grans treballem estructures més complicades així com la descripció i la narració ja que amb freqüència es limiten a l´ús de la partícula “i” i a fer discursos sense coherencia interna ni estructura definida.
-RAONAMENT VERBAL
Aquesta és una capacitat que depèn del bagatge lèxic (vocabulari) i les estructures que hagin interioritzat. És una habilitat necessària per fer preguntes, donar despostes, gestionar una conversa, narrar o descriure alguna cosa. Amb els alumnes més petits aquesta capacitat es treballa a partir de comparacions molt senzilles, relacions d´utilitat o pertinença, i preguntes directes amb suport visual (qui, com, què). Amb els alumnes més grans es treballa a partir de la cerca de semblantes i diferències, crear diàlegs, explicar experiències, endevinalles…
METODOLOGIA
ResponderEliminar-ADEQUACIÓ CURRICULAR A L´ENTORN
Es pren com a base per al disseny de les activitats realitzades amb els alumnes el currículum.
-ORALISME
Es treballa amb els alumnes la llengua oral a nivell d´estructura, raonament i organització del discurs.
-SUPORT VISUAL
Ës el més habitual, s´utilitza per generar el llenguatge: crear estructures, relacionar conceptes, descriure situacions, objectes i persones.
-DIFICULTAT PROGRESSIVA
-SISTEMATICITAT
Les estructures i els conceptes que es treballen, es repeteixen moltes vegades a través de nombrosos exemples.
-INTERRELACIÓ D´ASPECTES:
Els continguts no es treballen de forma aïllada sinó que s´interrelacionen.
Altres aspectos relatius a la metodología:
-AGRUPAMENT D´ALUMNES
Es fan en funció de l´edat i continguts a treballar.
-TÈCNIQUES EMPRADES
Adaptar el ritme del discurs: més lent del que fem servir quan parlam.
Facilitar paraules en forma de gestos i imatges.
Repetir el missatge amb màxima naturalitat.
Fer pauses, treballar el ritme de les paraules i tenir cura de la pronúncia.
Simplificar el vocabulari, facilitar sinònims.
Modificar el discurs per asegurar l´enteniment.
Simplificar la gramàtica, donar models gramaticals.
Anticipar el tema de conversa i facilitar-ne informació.
Facilitar preguntes de tots nivells quan hi participa un grup heterogeni.
Donar temps d´espera.
Interpretar els missatges incomplets, retornar-los en la seva forma correcta.
Repetir el missatge, substituint les incorreccions per la seva forma correcta.
Donar models de construcció de missatges.
Repetir termes claus.
Donar pistes.
Fer repeticions, expansions, complementacions, clarificacions.
Donar ajuts per l´autocorrecció ( gestos, pauses, repeticions, informacions etc.)
Desenvolupament del llenguatge en nins autistes:
ResponderEliminarCARACTERÍSTIQUES DEL LLENGUATGE I LA COMUNICACIÓ EN LES PERSONES DEL ESPECTRE AUTISTA.
1. TRASTORNS DE LA COMUNICACIÓ.
I. Manca de comunicació, entesa com a qualsevol classe de relació intencionada amb algú, sobre alguna cosa en concret i que es realitza mitjançant l’ús de significats.
II. La persona demana mitjançant conductes d’ús instrumental de persones, però sense signes; per exemple, portant al seu interlocutor de la mà fins a l’objecte que desitja, però no pot fer gestes ni paraules per expressar els seus desitjos.
III. Utilitza signes per demanar. No hi ha comunicació amb funció declarativa, només hi ha comunicació per canviar el món físic.
IV. Utilitza conductes comunicatives de declarar, comentar, etc, que no només busquen canviar el món físic. Poques declaracions referides al món interior. Comunicació poc recíproca i poc empàtica.
2. TRASTORNS DEL LLENGUATGE EXPRESSIU.
I. Falta total de llenguatge expressiu. Mutisme total o funcional. Aquest darrer referit a emissions, verbalitzacions sense intenció comunicativa.
II. Llenguatge predominantment ecolàlic o format per paraules sueltes (activitat lingüística on apareixen paraules o frases ecolàliques).
III. Capacitat de produir oracions que ja no són predominantment ecolàliques i que impliquen un cert grau de coneixement implícit de regles lingüístiques (frases, però no discurs).
IV. És possible la conversa encara que sol ser lacònica (discurs i conversa).
3. TRASTORNS DEL LLENGUATGE RECEPTIU.
I. La persona ignora totalment el llenguatge (sordesa central).
II. Consisteix essencialment en l’associació entre sons i contingències ambientals o comportaments (comprèn ordres senzilles: “allò que sent, ho fa”).
III. Comprensió d’enunciats, però literal i poc flexible (pot interpretar part de l’enunciat).
IV. Capacitat per comprendre nivells conversacionals i discursius del llenguatge (però no metàfores, sarcasme, ironies, etc; passa quan no correspon literalment l’enunciat amb el significat).
Més
ResponderEliminarTRASTORNS DE LA COMUNICACIÓ
NIVELLS I. Manca total de comunicació. INTERVENCIÓ Treballar programes que estimulen el desenvolupament d’habilitats bàsiques de relació intencionada i d’atenció conjunta (Schaeffer,1980: Comunicació conjunta).
II. Demandes amb ús instrumental de persones. Aconseguir que les peticions es facin mitjançant significats i no a través d’accions instrumentals amb les persones.
III. Usa signes per demanar.
- Acció i atenció conjunta sobre objectes, situacions, accions i coses.
- Associar signes amb els seus referents i activitats dirigides de denominació i de construcció de frases.
- Funcions de tipus declaratiu.
IV. Conductes comunicatives declaratives. Aprendre explícitament a realitzar activitats declaratives per expressar estats interns i a diferenciar les emissions rellevants de les que no lo són.
TRASTORNS DEL LLENGUATGE EXPRESSIU
NIVELLS I. Mutisme total o funcional. INTERVENCIÓ Facilitar l’aparició del llenguatge expressiu. Es poden utilitzar SAAC
II. Paraules i frases ecolàliques. Desenvolupar el lèxic i promoure la construcció de frases no ecolàliques
III. Oracions més complexes. Aprendre a narrar, descriure i mantenir interaccions lingüístiques.
IV. Conversa, però lacònica. Millorar les seves habilitats pragmàtiques.
TRASTORNS DEL LLENGUATGE RECEPTIU
NIVELLS I. Ignora el llenguatge.
INTERVENCIÓ Provocar, sense llenguatge, la comprensió per part del nin de les intencions dels altres.
II. Associació entre so i conducta. Desenvolupar el lèxic receptiu, inicialment de noms.
III. Comprensió literal d’enunciats. Estimular i reforçar l’atenció a converses que no els hi estan dirigides específicament.
IV. Comprensió literal de discursos. Discriminar entre significat literal i intencional.